A l'edició de LA VANGUARDIA de divendres 16 de novembre, surt en portada i ben ressaltada la notícia sobre el decret llei que impedirà els desnonaments en determinats supòsits. No vull tractar aquesta complexíssima i dramàtica qüestió ara; només em vull centrar en les diferents solucions que els redactors de la capçalera esmentada han trobat per al titular en funció de l'idioma.
La versió castellana diu 'Avance pírrico' mentre que la catalana opta per l'expressió 'Avenç mínim'. Ignoro els motius que han tingut els editors per retolar de manera diferent la notícia de portada, però es fàcil suposar que podrien haver considerat que 'pírric' no és un adjectiu prou correcte en català i, consegüentment, l'haurien substituït per 'mínim'. (No tindré en compte la possibilitat que els responsables haguessin considerat els lectors en català més matussers que els de l'edició en castellà i els volguessin facilitar la comprensió evitant el cultisme.)
Doncs bé, el terme 'pírric' consta al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans i al de la Gran Enciclopèdia Catalana (no podia ser de cap altra manera en tractar-se d'una paraula culta farcida de significat històric). Tots dos recullen el seu sentit clàssic de victòria aconseguida a un altíssim cost material i humà, en referència a Pirros, rei de l'Èpir (Grècia) a començos del s III aC. Pirros comandava les tropes hel·lenes que van vèncer els romans a Heraclea i Ausculum (Guerres pírriques) diferint només amb el seu triomf l'imparable avenç llatí cap als territoris coneguts com la Magna Grècia, al sud de la Península itàlica. La victòria, sobretot a la segona batalla, va ser tan ajustada que s'atribueix a Pirros l'amarga sentència 'Una altra victòria com aquesta i tornaré sol a casa'.
Des d'aleshores, l'adjectiu 'pírric' s'ha utilitzat en contextos cultes per a referir-se a victòries mínimes, esgotadores i caríssimes en recursos; i s'empra tant per fer referència a conflictes bèl·lics com a votacions parlamentàries o a partits de futbol. Quan es paga molt cara una victòria, diem que és pírrica.
Si el que volien dir els redactors de LA VANGUARDIA es això, crec que haurien hagut de mantenir l'adjectiu 'pírric'. Una cosa ben diferent és si aquest és o no l'adjectiu més adequat per qualificar el substantiu 'avenç' en el context de les hipoteques compromeses per la crisi econòmica. A mi no m'ho sembla, perquè no veig els altíssims costos per als vencedors enlloc (em refereixo a la banca, és clar; la gran majoria dels milers i milers d'amenaçats de desnonament no ha avançat pas gaire).
